Resultats de la darrera Enquesta de Condicions de Vida

ALMENYS 190.000 PERSONES DE LES ILLES BALEARS QUEDEN AL MARGE DE LA BONANÇA ECONÒMICA I LABORAL

EAPN Illes Balears recorda que l’Enquesta de Condicions de Vida no reflecteix la realitat de les persones en situació d’exclusió residencial

Els resultats de la darrera Enquesta de Condicions de Vida, publicats avui, posen de relleu que unes 190.000 persones de les Illes Balears es troben en risc de pobresa i/o exclusió social, malgrat l’indicador sintètic AROPE s’hagi reduït 1 punt respecte l’any anterior i se situï en el 15,2%. Desglossant els components d’aquest indicador, Balears presenta millores a nivell de renda (un increment de 800€ anuals per persona), però tant la taxa de pobresa com la baixa intensitat de treball a la llar rompen la tendència a la baixa registrada en els darrers anys. Per la seva banda, la privació material i social severa millora i se situa en un 3,6%, però continua afectant a 45.000 persones.

No obstant, s’ha de recordar que totes aquestes dades s’han de considerar un mínim, doncs l’enquesta es fa a les llars i per tant no hi apareixen les situacions d’un nombre rellevant i malauradament creixent de persones que viuen al carrer, en assentaments, en albergs, en caravanes o fins i tot en habitacions. D’aquí la recurrent demanda que es fa des d’EAPN per dissenyar i implementar una enquesta social autonòmica que permeti copsar la realitat de les nostres illes.

A més, s’ha de tenir present que ni el creixement econòmic ni la millora en les dades d’ocupació són suficients per reduir les taxes de pobresa. A tall d’exemple, el PIB de la nostra comunitat ha crescut en els darrers cinc anys al voltant d’un 33%, i les xifres d’atur se situen en mínims històrics, però la disminució del nombre de persones en risc d’exclusió social només s’ha reduït uns 5 punts percentuals des de 2020. Això, sumat al fet que la desigualtat no ha experimentat cap millora, fa palesa la necessitat de retornar al treball el seu factor inclusiu i de impulsar una reforma fiscal vertaderament justa i redistributiva.

D’altra banda, l’ECV no recull les enormes dificultats que pateixen una part molt rellevant dels ciutadans d’aquestes illes per poder accedir a un habitatge digne i que hauria de ser la principal preocupació de les administracions públiques . A això cal afegir-hi que Balears és una de les comunitats autònomes amb major percentatge de persones que viuen de lloguer, un factor d’exclusió afegit, donat el desmesurat increment de preus, la discriminació que pateixen moltes persones per motius no econòmics (origen, fills…) i l’inacceptable parc d’habitatge destinat al lloguer turístic.

EAPN Illes Balears destaca l’impacte positiu que han tengut les polítiques socials desplegades durant els darrers anys (escut social, increment de l’SMI, moratòria de desnonaments, manteniment dels serveis bàsics…) però alhora alerta que són insuficients per acabar amb la pobresa estructural que pateix la nostra comunitat; una comunitat que, fins i tot amb una economia funcionant a ple rendiment i amb un mercat laboral amb xifres rècord, condemna a un mínim de 190.000 persones (que segur són moltes més) a patir situacions d’empobriment i exclusió social.

Per tot això, EAPN defensa el paper fonamental del sector públic i reclama el desplegament de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge digne, la protecció efectiva de les persones més vulnerables i una redistribució justa de la riquesa.