Han comenzado las Fiestas de Primavera de Manacor con buen pie. A pesar de las amenazas de lluvias y tormentas la tarde noche se ha despejado e incluso han subido las temperaturas. Eso ha facilitado la salida dels Cossiers de Manacor, desde las 17:00 horas y hasta después del pregón han estado bailando por diferentes calles y plazas.

Luego a las 20:30 horas se ha celebrado en Pregón de Fiesta a cargo del Club Deportivo Manacor, entidad deportiva que cumple 100 años y un siglo ha dado para muchos recuerdos y explicaciones.

Mañana si el tiempo no lo impide y entre numerosos actos estelares habrá un sábado comercial donde los haya, porque desde las 9 de la mañana y hasta las 20 horas en la zona peatonal de Manacor y otras calles próximas al centro se celebra el Mercadillo de Segunda Mano y la Feria de los Estocs a la Calle.

A las 18:00 horas está la Cata de Vinos del Pla i Llevant con las ocho bodegas más importantes, en el parque municipal, con degustación de productos autóctonos, organiza la Cofradía de Tastavins. También habrá Ball de Bot en la Plaza Cos desde las 21:30 horas con dos grupos excelentes. Y el domingo la Feria de Manacor.

PREGÓ DE LES FIRES I FESTES 2023, a càrrec de Pere Mateu, president del Club Esportiu Manacor. Bon vespre a totes i tots. M’agradaria començar donant les gràcies al Senyor Batle Miquel Oliver i a tot l’equip de govern per donar veu al club esportiu Manacor un dia tan assenyalat com aquest. Com tots sabeu, durant aquest 2023 celebrem els 100 anys del nostre club. Es diu aviat, però 100 anys donen per molt, moments bons i d’altres no tant, èpoques d’incertesa i d’altres per a recordar i reviure amb alegria.

Des de 1923, any de la fundació del club, Manacor, com a poble ha canviat moltíssim, igualment nosaltres com a ciutadans i com a societat. El club sempre ha estat present i s’ha hagut d’anar adaptant a aquests canvis i èpoques viscudes, evolucionant dia a dia per seguir tenint un paper important dintre de la societat manacorina.

Segur que molts del presents heu format part del club d’una o d’altra forma, com a jugadors, mares, pares, padrins, socis, directius o simplement com aficionats. Durant aquests 5 anys com a directiva, coneixes moltíssimes històries, anècdotes, moments especials, que et transmeten les diverses generacions que han passat pel club, amb elles te n’adones de la importància que ha tingut el Manacor dintre del poble, i valores una mica més, la importància de la tasca del dia a dia, perquè el dia de demà, siguin ells, els mes petits, qui segueixin fent créixer el nostre patrimoni.

El club ha estat sempre un dels punts d’unió per a tots els manacorins, cosa tan necessària a dia d’avui, d’anys amb més intensitat i d’altres amb menys, per això des de la directiva tenim clar quin ha de ser el punt central del centenari, i no és altre que tornar acostar el club el poble que cada un de vosaltres se’l senti com a seu, i que tots aquells que per un motiu o un altre es varen allunyar, recuperin aquesta estima que de ben segur sentiren en una altra època, perquè segur que si recerquen dins seu trobarien moltíssims de records imborrables i motius per a estimar.

Quantes quintades de jugadors del Manacor són a dia d’avui de la quadrilla d’amics, quants d’ells a un sopar o passejant pels nostres carrers es retroben i rememoren antigues històries. Són aquestes petits coses les que més hem de valorar i les que ens han de fer créixer l’estima cap al club.

Podríem estar hores xerrant i fent un recull d’anècdotes i moments pel record. Però consider que el pregó d’avui s’ha de centrar amb altres coses, que possiblement siguin les més valuoses per a nosaltres com a poble. La influència i importància de l’esport en les comunitats.

Cal parlar sobre els beneficis de l’esport, no només en l’apartat de la salut, clar estar, sinó també, fent referència a tots aquells valors, que van implícits en l’esport i més específicament en un esport d’equip.

A més d’això, no podem passar per alt, la importància de l’esport dins la societat actual. Vivim moments en què cada vegada ens feim més lluny els uns dels altres, de no socialitzar, de no jugar als carres de no córrer per les places. Per tot això cada vegada més, l’esport és fonamental. Deixar el mòbil i jugar amb els amics, tan senzill i tan vital.

No podem deixar de banda que durant els darrers anys podem escoltar moltes opinions demonitzant el futbol, a vegades amb certa raó, normalment perquè pretenem inculcar una competitivitat desmesurada als més petits, el que ens porta a comportaments poc ètics i irresponsables. Una de les tasques primordials del club a dia d’avui és lluitar per millorar dia a dia i ser un millor mirall pels nostres fills i filles.

Ara bé, tampoc no podem obviar els immensos beneficis que aporta la practica d’un esport d’equip. T’ensenya que tu tot sol no guanyes, que es important recolzar-te amb els que tens a prop, tenir confiança, suport i entrega, és fonamental per a l’èxit. Aprens a perdre i a aixecar-te i tornar-ho a provar després d’una derrota, a seguir lluitant i a esforçar-te una mica més cada dia per a aconseguir els teus objectius.

En l’esport com en la vida, moltes vegades no s’assoleixen els objectius, no podem oblidar que només guanya 1, però el vertader èxit, radica en no deixar d’intentar-ho i cercar ser una mica millor cada a dia, al final com amb tot, el més important és el camí. Amb els anys, jo almanco, i no som molt vell, aprens a valorar moltíssim tot el que aporta fer esport des de petit.

Manacor ciutat d’esportistes, crec que això tots ho tenim clar, i n’estem orgullosos, me pareix que no fa falta dir noms, així no mos deixarem ningú. El que si es important és seguir fent feina des del clubs i amb el suport de les institucions per no perdre aquest vincle. Fa temps em varen dir que com que a Manacor hi havia tanta gent que feia esport, pareixia que no era necessària la seva promoció, tot el contrari, si tenim una cosa bona com a poble l’hem de saber cuidar i no deixar perdre, per això es clau, des de les institucions seguir promocionant l’esport, millorant les instal·lacions.

DISCURS DEL BATLE DE MANACOR, Miquel Oliver. PREGÓ DE LES FIRES I FESTES DE PRIMAVERA – 2023. Fa un any, començava aquesta mateixa intervenció dient que l’any que jo vaig néixer, Manacor tenia 23.671 habitants, el Manacor havia quedat 20è en la classificació de tercera divisió i que en Miquel Àngel Riera havia publicat Morir quan cal. Ho record avui aquí per fer evident que el Manacor és un referent per a molts dins la nostra ciutat i dins el nostre imaginari col·lectiu.

Un club de futbol que arriba al centenari és una entitat que, segur, n’ha vist de tots colors. Canvis polítics, una guerra, crisis econòmiques, crisis socials,...la Història, el món. No parlaré de les èpoques bones i no tan bones que ha travessat el club perquè això ja ho ha fet en Pere, però només permeteu-me que recordi aquell equip que va arribar a Segona B a mitjans dels anys 80 i hi va aguantar durant dues temporades, això sense oblidar tampoc tots els jugadors que, sortits del Manacor, han arribat a la primera divisió: Miquel Àngel Nadal, Albert Riera,...

Un poble sense esport és un poble esmorteït, teb, sense alegria. Els clubs esportius, i el Manacor ho ha fet durant ni més ni menys que un segle, aporten a la societat tants de valors que no és fàcil l'exercici d'enumerar-los. Ensenyau la cultura de l'esforç, la de compartir un espai, un objectiu, un projecte, i la de respectar els companys i els rivals. Amb voltros, els nostres joves aprenen dues lliçons molt importants: guanyar i perdre. Les dues ens preparen per a la vida, i ens fan veure que no sempre som el qui fa primer, però sempre podem ser el qui es comporta millor i el qui té més decència, responsabilitat i humilitat. No sé si heu calculat quants de futbolistes han passat pel club; no crec que sigui fàcil, però segurament sou l'organització que ha tengut més membres al llarg de la història de Manacor.

En el partit que disputen els joves d'avui contra la desil·lusió, contra el desànim, contra una vida que cada dia torna més cara, complicada i difícil; contra l’erosió de la democràcia, els clubs esportius els ofereixen espais de socialització en què els valors són sòlids i es transmeten de manera natural. Companyonia, solidaritat, antirracisme, igualtat. Aquests són els valors que ha de transmetre l’esport i que volem per als clubs de Manacor i d’arreu.

No vull acabar les meves paraules sense destacar els dos equips femenins que, des d'enguany, també formen part del Club Esportiu Manacor, com ens ha explicat en Pere. El futbol, i ara més que mai, no és cosa d'homes. És cosa de persones que estimen l'esport, de persones que volen jugar, aprendre, passar gust i compartir. És cosa de famílies. Me pos a la vostra disposició perquè junts posem en marxa un camí cap a la plena normalitat de la incorporació de les dones en totes les disciplines esportives per així poder gaudir del Manacor femení, que serà tan competitiu i esperat als camps illencs com ho són la resta dels equips masculins.

D'altra banda, no és res nou que el futbol és un instrument extraordinari d'acolliment, i també ho ha apuntat el pregoner en el seu discurs. En aquest sentit, m'enorgulleix veure com els clubs esportius feis vostra també la integració social de la realitat manacorina, que és rica i diversa. Com a batle, vos puc assegurar que el meu compromís és i serà sempre la convivència, molt a pesar de tots aquells que des de les posicions més obscures i irracionals ens volen dividits, separats, enfrontats i fent diferències per qüestió d'origen, sense respectar els drets humans bàsics.

Les persones que vénen a viure a Manacor per fer-hi feina contribueixen a fer millor el nostre poble. No sempre és fàcil integrar realitats diverses, però hem de fer un esforç, tots, per descobrir-nos i trobar-nos. L'esport, el futbol, és una eina perfecta per aconseguir-ho. Per això, gràcies per rebre, per fer-ho amb normalitat, sense reconeixements ni premis.

Me consta que ho feis bé. Gràcies per acollir i per acompanyar infants i famílies en el seu projecte vital de formar part de Manacor. Només junts podrem aconseguir una societat més justa, que valori la convivència, l'esforç, la feina en equip, la solidaritat, la humilitat, la perseverança. Ho va dir, ho va cantar, Guillem d'Efak en escriure l'himne del club: és l'equip de tots aquells qui volen esser manacorins, tant si han nascut aquí com allà deçà la mar, l'equip del Manacor ens fa germans.

El Manacor és gran perquè ha sabut defensar tots aquests valors amb l'exemple. Des del jugador més petit al més veterà, des de l'entrenador de l'equip d'infants de tres anys al president del club. I jo, com a batle, i parl en nom de tot l'Ajuntament de Manacor, vull acompanyar-vos en aquest camí centenari. Volem créixer amb voltros, volem emocionar-nos amb els vostres gols, volem plorar junts les derrotes i cridar fort les victòries, volem que el Manacor sigui referent: d'esport, d'igualtat, de valors i de convivència. Perquè tots junts, feim poble.