
AGENCIA MANACORNOTICIAS 07/03/2026 - 14:21:00 | ![]() ![]() |

![]() | A la Coordinació General hi participa Justí Soriano Caldentey (Manacor, 1993), graduat en Relacions Internacionals per la UOC i actualment finalitzant el grau d’Humanitats a la mateixa universitat. |
Explicació de RuraliTal.......RuraliTal neix com el primer think tank rural de les Illes Balears amb la voluntat de crear un espai estable de pensament, recerca i proposta política i ètica des del territori. El projecte sorgeix de la convicció que els grans debats contemporanis — democràcia, drets humans, justícia social, transició digital i climàtica— no poden quedar restringits als grans centres de poder, sinó que també han de construir-se des de les realitats locals, perifèriques i rurals. Des d’aquesta perspectiva, RuraliTal vol situar el món rural i les perifèries al centre del debat públic, no com a espais subordinats, sinó com a laboratoris d’innovació social, política i cultural.
El think tank es concep com una plataforma no partidista, oberta i plural, que aposta per la democràcia deliberativa, el treball en comissions i la participació activa de la ciutadania. La seva metodologia combina la recerca acadèmica amb el coneixement pràctic del territori, i promou espais de debat, formació i producció de propostes concretes. RuraliTal neix amb la voluntat d’incidir tant en l’agenda política com en l’ètica pública i en la qualitat democràtica, especialment en un moment històric marcat per la polarització, l’extremisme i la dificultat creixent per al diàleg i la construcció de consensos socials.
Un dels pilars del projecte és la defensa integral dels drets humans, entesos en un sentit ampli i actualitzat als reptes del segle XXI. En aquest sentit, Rural i Tal treballa de manera específica en els drets de les persones amb discapacitat, les persones LGTBIQ+, el feminisme i els drets de les persones grans, així com en àmbits emergents com la seguretat digital, la salut digital i la neuroètica. Aquestes línies de treball es desenvolupen des d’una mirada interseccional i interdisciplinària, que combina aportacions de les ciències socials, les humanitats, el dret, la filosofia, la tecnologia i el coneixement del territori. A més, el projecte es posiciona clarament dins l’espai europeu, compromès amb els valors democràtics, els tractats de la Unió Europea, el Consell d'Europa, Nacions Unides i la promoció de la justícia social i climàtica. RuraliTal vol actuar com a pont entre el món local i els debats europeus, locals, autonòmics, insulars i internacionals, contribuint a traduir els grans marcs normatius i polítics en propostes concretes adaptades a la realitat balear.
La manera de treballar del think tank es basa en la creació de comissions temàtiques i grups de treball oberts, formats tant per membres de l’organització com per persones i entitats col·laboradores. Aquestes comissions tenen com a objectiu analitzar problemàtiques concretes, elaborar informes, propostes i recomanacions, i impulsar projectes pilot que puguin tenir un impacte real al territori. En aquest sentit, RuraliTal vol col·laborar no només amb entitats socials i culturals, sinó també amb entitats econòmiques, empreses i el sector públic, amb la voluntat de generar aliances estables que permetin transformar idees en polítiques públiques, programes i iniciatives concretes. La direcció de RuraliTal està formada per un equip plural que reflecteix aquesta combinació de mirades i experiències. Víctor Escalas forma part del nucli organitzatiu com a «tresorer», aportant una sòlida experiència en gestió econòmica dins l’àmbit social. És Tècnic Superior en Administració i Finances i des de fa quatre anys és cap de departament administratiu i comptable a l’associació de discapacitats ASANIDESO Estel Nou, a Sóller, a més de tresorer del Club d’Esports Adaptats de Sóller. La seva incorporació reforça l’àrea financera del projecte i aporta una mirada directa i compromesa amb la diversitat funcional i les necessitats específiques del territori, clau per garantir una gestió responsable, transparent i orientada a l’impacte social.
Gabriel Mateu Janer, Coordinador Adjunt doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears (2023), completa l’equip directiu i aporta una dimensió acadèmica i territorial fonamental. Forma part del grup d’investigació «Educació i geografia de la percepció» i ha participat en diversos projectes vinculats a la didàctica de la geografia, amb múltiples publicacions acadèmiques. Actualment combina la docència a secundària amb la universitària als graus de Geografia i Turisme. Tot i estar especialitzat en l’evolució històrica dels paisatges de regadiu a les Illes Balears, ha ampliat la seva recerca cap a l’ensenyament de la geografia entre joves, com mostra la seva darrera obra coautorada Per què serveixen els mapes?. El seu coneixement del medi i del territori balear contribueix a arrelament del projecte i a la seva capacitat de generar propostes adaptades a la realitat rural i insular.
Una de les tres persones coordinadores és Alba María García Cazorla, responsable de la Coordinació Comunitaria y Organització: d’Activitats, Esdeveniments i Cures, una àrea que equival a una secretaria d’activitats i benestar però amb major autonomia. Aquesta coordinació planifica i implementa activitats, vetlla pel bon clima intern, acompanya les persones voluntàries i garanteix els espais de cura col·lectiva, així com la coherència de la producció de coneixement juntament amb la resta de coordinacions. Alba és antropòloga social i cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzada en antropologia física i evolutiva i en criminologia i victimologia. Actualment forma part del programa de doctorat en Antropologia Social i Cultural de la UAB i col·labora amb diversos grups de recerca. La seva tesi doctoral se centra en les repercussions de la Guerra Civil i el franquisme al Marroc sota influència espanyola i les violències exercides entre 1912 i 1956. A més, és activista pels drets humans i LGTBIQ+, feminista interseccional i transinclusiva, i treballa activament per la visibilització de les persones bi i pansexuals. La seva mirada aporta al projecte una forta dimensió de drets humans, memòria històrica i cures col·lectives.
A la Coordinació General hi participa Justí Soriano Caldentey (Manacor, 1993), graduat en Relacions Internacionals per la UOC i actualment finalitzant el grau d’Humanitats a la mateixa universitat. Ha cursat un postgrau en Neurocomunicació i Oratòria, un màster en Filosofies per als Reptes Contemporanis i actualment cursa el màster en Filosofies de la Cura, a més d’estar en formació en mediació. En l’àmbit universitari, ha estat membre del Consell d’Estudiants (CdE) i del Consell Universitari (CU) de la UOC, i actualment és membre de la Comissió d’Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en relacions institucionals, exportaveu d’Equipo Europa, exdelegat de Talento para el Futuro a les Illes Balears i exresponsable en l’àmbit juvenil de Creu Roja (Manacor i Balears). Actualment és investigador a Nacions Unides. Té doble nacionalitat i una trajectòria internacional que reforça la dimensió europea i global del projecte, així com la seva capacitat de teixir aliances institucionals i internacionals.
Amb aquesta base, RuraliTal posa en marxa les primeres comissions de treball i anuncia com a primer gran projecte Talent Balear, dedicat a impulsar i donar visibilitat al talent rural i perifèric. Aquest projecte vol servir com a exemple del tipus d’iniciatives que el think tank pretén desenvolupar: propostes arrelades al territori, amb vocació transformadora i amb capacitat d’incidir tant en l’àmbit social com en l’econòmic i institucional. RuraliTal neix amb vocació de créixer, d’obrir-se a noves incorporacions a la junta, a l’assemblea i als grups de treball, i de construir aliances estables amb entitats socials, econòmiques, empreses i el sector públic. L’objectiu final és contribuir, des del món rural i perifèric, a reforçar la democràcia, els drets humans i la justícia social, i a demostrar que també des de les Illes Balears es poden generar idees, propostes i projectes amb impacte real i projecció europea més enllà del turisme de masses. Este proyecto se presentará en los próximos meses en Manacor, Inca, Palma, Menorca e Ibiza.


- La previsión es que los trabajos acaben a lo largo de la próxima semana. Estos días se está llevando a cabo el asfaltado y refuerzo del pavimento en las calles Mare de Déu Trobada, Cabrera e Iglesia de Sant Llorenç
- El Ayuntamiento de Capdepera habilita más de 700.000 euros de Remanentes de Tesoreria para Medio Ambiente, Alcantarillado, Pabellón s'Alzinar, Centro Cap Vermell, Demolición quiosco Son Moll
- Sant Llorenç des Cardassar: Acuerdo de trámite de información pública del local del club social de la tercera edad de Sa Coma, hay 15 días desde hoy 18 de abril para ver las copias del proyecto
- El 85% de las grandes compañías españolas incumple los plazos de pago y se financia en parte a costa de las pymes según la PMcM; y las Administraciones Públicas tardan una media de 70 días
- L’Ajuntament de Manacor restaura el Claustre de Sant Vicenç Ferrer i la façana de la Sala per garantir-ne la conservació i millorar-ne l'accessibilitat, amb un pressupost de 560.128 €
- El 85% de las grandes compañías españolas incumple los plazos de pago y se financia en parte a costa de las pymes según la PMcM
- L’Ajuntament d’Artà obri expedient sancionador a una empresa que organitza rutes turístiques per actuacions irregulars al municipi
- L'Ajuntament de Manacor reforma l'exterior de la Torre dels Enagistes per fer l’entorn del Museu d’Història més accessible i viu, amb un pressupost de 505.737 € i un termini d’execució de 4 mesos
- El Consell de Mallorca destina 2,2 millones de € a la restauración del patrimonio cultural religioso: s’Alqueria Blanca, María, Felanitx, Santanyí, Montuïri, Campos, Sineu, Lluc, Algaida
- El PP ve en el último informe de la UCO la constatación de que Armengol abrió las puertas de Balears a la trama corrupta de Koldo y le pide asumir responsabilidades

























Sí
No


















