Presentació de Teixits d'Emmi Finozzi acompanyat del concert d'Alícia Olivares amb el recitat de Finozzi a l'Associació Cultural S'Agrícola. El passat dimecres 11 de desembre de 2024 a les 20h a l'Associació Cultural S'Agrícola, tingué lloc la presentació del llibre Teixits d'Emmi Finozzi. Aquest dia, la poeta manacorina nascuda a Uruguai, presentà el seu recull de poemes acompanyada per l'editora, Marga Serrano, de l'editorial Purpurina, i per la presentadora M. Magdalena Gelabert.

Emmi Finozzi neix a Uruguai, Montevideo, i als 18 anys es desplaça a Manacor on viu des de fa més de vint anys. Afirma que la seva vocació poètica es va despertar pels passadissos d'un institut, gràcies al contacte amb el poeta uruguaià Elder Silva que es va convertir en el seu mestre i amic, en el camp poètic. Des d'aleshores, la poesia l'ha acompanyada en el dia a dia i, de manera especial en les sessions de recitat, que ha realitzat sovint acompanyada d'Alícia Olivares, així com també en les aportacions a les xarxes.

Teixits és un recull bilingüe, que alterna la versió dels poemes en castellà i en català i està acompanyada pel pròleg de Bernat Nadal que defineix molt bé l'essència i la forma d'aquest recull. La poesia de Finozzi entremescla els records amb el present, el que ha après de la vida i la seva aposta personal per triar el camí que ella vol seguir, un exemple entranyable i clar és el poema “Records de la padrina”. Aquí la poeta mostra el relleu de les generacions de dones, en el teixir la vida, talment com el títol del recull constata. És extraordinari veure com la tradició ancestral de les dones teixidores de la vida, des de les antigues parques fins a les nostres padrines que tenim ben presents i les netes que nosaltres som i representam. L'amor i la poesia són les principals constants del recull i es van entrebaulant, l'amor és l'aigua, que purifica i amara i que en el poema adopta totes les formes: gotera, gel, pluja, granís... i floreix i esdevé poesia. En realitat és la possessió de l'escriptura, de la poesia.

Uruguai és la terra d'origen que la poeta estima però Manacor també és al centre del seu cor i de la seva vida i el fa present, sovint als poemes com és el cas d'”Ombres” o “Flocs de neu”, en els quals Finozzi es deixa dur per record inspirador de la pèrdua i habita la ciutat entre la rutina i l'excepcionalitat dels fets extraordinaris com la neu o la mort. En conjunt, Teixits constitueix una aposta per una poesia agradable i lleugera, que ens acompanya com una alenada fresca. Tanmateix, és en la senzillesa on millor encaixa la transcendència. L'obra es clou amb un epíleg, escrit des de Mèxic per Samir Delgado, que titlla la poesia de Finozzi de tendra i diarística, oriental i mediterrània. L'acte acabà amb l'excel·lent concert i recitat que oferiren Alícia Olivares, a la veu i la guitarra, i la mateixa poeta, Emmi Finozzi, que embolcallaren el públic en una aura d'harmonia i de gaudi.

CONFERÈNCIA DE RAFEL PERELLÓ A S’AGRÍCOLA. El passat dijous dia 12 de desembre l’investigador de cultura popular Rafel Perelló va donar una conferència a s’Agrícola titulada Bruixeria, superstició i curanderos a la pagesia de Mallorca. Va presentar el conferenciant M. Francisca Forteza la qual, a més d’esmentar els altres àmbits culturals on en Rafel ha destacat com la pintura i la música, va destacar l’enorme treball que ha realitzat entrevistant persones majors per investigar sobre aspectes de la cultura popular més ancestral de Mallorca.

A la conferència, Rafel Perelló es va centrar en una part de la cultura popular on encara se n’ha escrit molt poc: el món de la bruixeria, de la màgia, del mal bocí, de les supersticions, de les solucions dels curanderos, dels remeis casolans de caire màgic, dels auguris de bona o mala sort, de les persones que tenen poders guaridors, entre altres temes que formen part de la nostra tradició més desconeguda. Al llarg de la dissertació va esmentar exemples de bruixeria i superstició que varen tenir com a escenari llocs de Mallorca, especialment pobles del llevant com Son Servera i Artà,

Al final va relacionar les fotografies que s’exhibeixen a la sala de baix de s’Agrícola amb el seu significat segons la temàtica de la conferència. El nombrós públic assistent va participar demanant alguns aclariments a Rafel Perelló i també fent noves aportacions que segur l’ajudaren en la seva curolla d’esdevenir un autèntic expert en cultura popular.

PRESENTACIÓ DE «MORT DE MARE» A L’ESGLÉSIA DE CRIST REI DE MANACOR. Dimecres passat, dia 11, a l’església de Crist Rei, es va fer la presentació de «Mort de mare», un diari editat el 1981 per mossèn Jaume Serra reescrit i ampliat ara per Tomeu Matamalas i publicat per «Món de llibres». L’autor, deixeble i amic de tota la vida del mossèn, atès que del 1960 al 1975 el recentment fallit capellà Jaume Serra en va ser vicari i rector, va voler fer la presentació del llibre davant l’altar de l’església de Crist Rei i amb el rerefons bizantí de la monumental obra pictòrica de mossèn Llorenç Bonnín.

Després d’unes paraules de benvinguda del rector, mossèn Antoni Amorós, el propi Matamalas i Manel Santana, professor i actual cap d’estudis de l’Institut Mossèn Alcover, iniciaren la presentació. Santana, davant d’un nombrós públic format per gent de la barriada de Sant Roc i per gent del món de la cultura que pràcticament omplia l’església, va exposar d’una manera clara, ordenada i apassionada els distints aspectes que, segons ell, conformen la nova estructura de «Mort de mare». Matamalas insistí en el caràcter d’homenatge i recordança de mossèn Jaume Serra que pretenia que tengués el llibre i tot l’acte de presentació, atès que, per damunt de tot, el considerava un mestre, un amic i «un home bo». Els assistents seguiren amb interès i atenció la cerimònia d’homenatge de qui fou vicari i rector de la parròquia de Crist Rei durant 15 anys.